Planetes Wiki
Advertisement
Planetes Wiki
Via Lactèa

La Via Lactèa, dessenhada coma se se vesiá de ľexterior.

La Via Lactèa o Via Lachenca (del latin Via Lactea), dicha popularament lo Camin de Sant Jaume (var. Chamin de Sant Jaume o eventualament: …de Sant Jacme, forma mens estenduda en occitan), es la galaxia ont se tròba, en particular, lo nòstre Sistèma Solar amb la Tèrra. Quand se vei dempuei la superfícia de la Tèrra, la Via Lactèa sembla un camin ďestelas dins lo cèu, çò qu’explica los sieus noms.

Observacion dempuèi la Tèrra[]

En observar la Via Lactèa dempuèi la Tèrra, planeta que se tròba a un dels sieus braces ďespirala, aquela apareis dins lo cèl nocturne coma una faissa clara de lutz blanca que percor transversalament la vòuta celèsta entièra, ont se concentra un nombre ďestelas mai important que dins las autras parts del cèl e qu’apareis amb un aspècte leugièrament diferent en foncion de ľemisfèri dempuèi ont es contemplada (aquò se deu a un efièch de visibilitat: dempuèi ľemisfèri nòrd se pòdon veire ďairals divèrses respècte a los que son observables dins ľemisfèri sud). Nombroses interrupcions dins la siá continuitat son causadas per la preséncia dins ďunes endreches de las nebulosas escuras e de posca interstellara qu’enfosquisson la lutz de las estelas mai alunhadas. Lo trach mai luminós tomba entre las constellacions ďOfiuc, Escorpion e Sagitari, valent a dire en direccion del centre galactic; mantun autre ponch brilhant se dispausan al nòrd e al sud del centre, particularament la zòna constituïda pel Braç del Cicne, dins la constellacion de meteis nom, e dempuèi lo Braç de la Carena-Sagitari, dins la constellacion de la Carena. Dempuèi ľemisfèri boreal se pòt veire ľasterisme del Triangle Estiu. Es plan neta tanben la Fendedura del Cicne, una longa faissa escura que devesís ľescruma clara de la Via Lactèa dins un sens longitudinal.

Relativament a ľequator celèst, la Via Lactèa passa a la siá extremitat nòrd dins la constellacion de Cassiopèa e a la siá extremitat sud per la costellacion de la Crotz del Sud. Aquela disposicion estranha es deguda a la granda inclinacion relativa entre lo plan orbital de la Tèrra (ľeclictica, es a dire, lo plan fondamental del Sistèma Solar) e lo plan equatorial de la Galaxia. En realitat, a causa del fenomèn de la precession dels equinòccis, aquesta inclinacion de la Via Lactèa varia sensiblament en foncion de ľepòca, aumenta o demesís se ľaxe de rotacion terrèstre se sarra o s’alunha del quite selhatge de la Via Lactèa; a la nòstra epòca, la siá inclinacion es en lenta mas constanta progression. Durant ľepòca precessionala opausada a la nòstra (aperaquí 13000 ans, o mai de 13000 ans enrè), ľinclinason de la Via Lactèa demesís.

Per encausa de la diversa distribucion de las nebulosas escuras dins la nòstra Galaxia, la siá forma vista dempuèi la Terra apareis coma se foguèsse plan irregulara e descopada: la zòna dins lo nòrd del centre galactic, que penja dins ľemisfèri boreal, apareis laurada per un long selhatge fosc, que percor la faissa centrala del selhatge luminós de mai ďuna quarantena de gras: s’agís ďun complèxe nebulós que se coneis jol nom de Fendedura del Cicne, e es una caracteristica tipica de la Via Lactèa del cèl boreal; vista de ľemisfèri austral, dins la siá branca al sud del centre galactic, apareis mens enfosquida per la part boreala: ľunica nebulosa escura del relèu es la Nebulosa del Sac de Carbon, que se presenta coma una zona escura que se superpausa a la granda claror de la Via Lactèa dels cèls del sud. En direccion opausada al centre galactic per contra, demest las constellacions de ľAuriga e dels Bessons (ľanticentre galactic, valent a dire lo ponch que dempuèi la Tèrra apareis en oposicion al centre galactic, possedís de coordenadas celèstas opausadas a las del centre; en oposicion a la constellacion del Sagitari se tròba la constellacion dels Bessons), la siá claror apareis un pauc mens espessa e mens brilhanta.

Lo fach que la Via Lactèa devesisca lo cèl nocturne terrèstre en dos emisfèris mai o mens egals indica que lo Sistèma Solar se tròba prèp del plan galactic. La luminositat superficiala relativament bassa de la Via Lactèa li permet pas pasmens de poder èsser gaitada per las mai grandas airas urbanas o suburbanas pr’amor de la pollucion luminosa.

Quadrants[]

Via Lactèa

Los quadrants de la Via Lactèa.

La nòstra galàxia, la Via Lactèa, es subdividida convencionalment en quatre quadrants galactics. Pr’amor que la Via Lactèa a un diàmetre aimat en près de 100000 ans lum, se pòt dedusir que cada quadrant aurà un diàmetre de près de 50000 ans lum.

Un esquèma de la galàxia se pòt veire sus la taula seguenta:

γ δ
α β

Se pòt veire dins de linhas generalas una division politica de la galaxia segon lo seguent esquèma, las siás poténcias mai importantas son lo Domeni, los Bòrgs, los klingons, los romulans e la secreta Flòta Estellara de la Federacion.

Quadrant alfa[]

Se tròba entre los 0º e los 90º. Dins aquel quadrant se tròba la Tèrra, Teremedó e Gobòla. Mas segon aquela subdivision la Tèrra se tròba exactament al confinh entre los quadrants alfa e beta, près de mièg camin del centre de la Via Lactèa.

Quadrant beta[]

Se tròba entre los 270º e los 0º. La Tèrra se tròba dins la frontièra dels quadrants alfa e beta. Dins aquel quadrant i abitan los klingons, los romulans, la planeta Vulcan (los sieus abitants foguèron aqueles que faguèron lo primièr contacte amb los umans), lo sistèma Talos (Nimbèa e Mira) e ľencencha Tekòda. Cal notar que los romulans e los klingons s’estendon dins una granda part del quadrant alfa.

Quadrant gamma[]

Se tròba entre los 90º e los 180º, es la sedença del Domeni (tanben nomenada dimension desconeguda), qu’exercís un estrech contraròtle sus gaireben tot lo quadrant.

Dins aquel quadrant se tròba tanben un trauc de vèrm (un tunèl espacial) que comunica amb lo quadrant alfa. Una granda part ďaquel quadrant es inexplorada.

Quadrant delta[]

Se tròba entre los 180º e los 270º. Es la sedença dels Bòrgs (que dominan lo quadrant). Tanben aquel quadrant es inexplorat.


Luòcs e raças de Planetes
FEF: Tèrra (Umans)Gobòla (Gobolians)Teremedó (Teremedosians)Vulcan (Vulcanians)Nimbeans e mirians (sistèma Talos)
D’autras: Klingons (Kronos)SulibansEncencha TekòdaPegàs (pegasians)Domeni (dimension desconeguda)Univèrs miralhVia Lactèa
Advertisement